martes, 4 de noviembre de 2014

Saps quin és el país?





La bandera nacional de Jordania (àrab علم الأرد) està basada en el disseny de la bandera de la  Revolta Àrab enfront de l'Imperi Otomà que va tenir lloc durant la I Guerra Mundial.
La bandera consisteix en tres franges horitzontals de la mateixa grandària (negre, blanc i verd), unides amb un triangle vermell situat en la vora més pròxima al masteler. Els colors de les franges horitzontals simbolitzen el Califat dels Abbàssides, al Califat de la dinastia omeia i el califat fatimita.


El triangle vermell representa la dinastia haximita que regna en el país i també va figurar en la bandera de la rebel·lió àrab. En l'interior del triangle vermell està situada una estrella blanca de set puntes que és l'única diferència que distingeix la bandera de Jordania a de la qual va ser usada durant la rebel·lió. L'estrella té un doble significat: les set puntes simbolitzen els set versos de la primera sura de l'Alcorà i també és un element que fa al·lusió a la unitat dels pobles àrabs.

L’illa de Madèira


Silenciosa, tranqui-la i al mateix temps plena de sorpreses. Des de l'aire,abans d'aterrar, ja ens fem a la idea del paisatge que ens espera. A vista d'ocell la illa portuguesa ens captiva amb muntanyes denses que arriben fins el mar, amb casetes blanques que s'aixequen del ver de les seves terres i salvatges penya-segats. Les raons per visitar Madeira són molt més que moltes. El seu entorn i bellesa natural són el seu principal atractiu. Per conèixer-la pugi al cim d'una muntanya i gaudeixi de les seves fantàstiques vistes que tallen la respiració. Recorri camins plens d'exòtica vegetació, visiti els seus monuments històrics, apreciï la seva naturalesa a la Festa de la Flor o senzillament assaboreixi el seu vi, peix i marisc i fruita tropical.

Paisatges espectaculars, excel·lents temperatures tot l'any, flora i fauna en abundància i camins de tots els nivells on podrem observar les famoses "Levadas", que són canals centenaris de regs construïts pel poble "madeirense" fa centenars d'anys. Gairebé 1.400Kms de "levadas" preparades per ser visitidaes amaguen paisatges que tallen la respiració. Però Madèira és més. Descobreixi Funchal, la seva capital, amb un casc històric emmarcat per la catedral, el Mercat dels Pagesos i passejos que descobreixen els vestigis de la influència britanica. Visiti "Monte" i gaudeixi dels jardins tropicals i com no, llisqui fins a Funchal amb el típic carro de cistell.


El llac de les Bulloses




El llac de les Bulloses és format per la retenció de les aigües que fa la presa que hi ha al costat del refugi. El llac de les Bulloses contè aproximadament 15 milions de m3 d’aigua i la presa fou inaugurada el 1911 per tal de donar electricitat al "Tren Groc". Actualment està integrada en el pla d’irrigació de la plana del Rosselló.
La ruta consta de dues parts molt diferenciades: la primera passa per la zona lacustre de les Bulloses (visitada també fora de l’època de veda pels pescadors) i ens permet contemplar 12 estanys i un estanyol (començant per la presa de les Bulloses) caminant per una zona sense grans desnivells. La segona molt més costeruda ens portarà fins el cim del Carlit tot passant per una aresta rocosa on caldrà grimpar una estona. No és una ascensió difícil (passos molt senzills de dificultat I) però cal anar sabent que caldrà grimpar uns metres per assolir el cim.

És molt important ser molt matiners per fer aquesta ruta ja que així podrem gaudir d’alguna estona de solitud (si més no fora de la temporada d’estiu). El camí de pujada que proposem (passant pels estanys de Dugues, Castellar…) és molt menys freqüentat que l’habitual (que nosaltres fem de baixada) i molt més interessant en passar per la riba de cinc estanys. També és recomanable (tot i que nosaltres no ho vam fer) desviar-nos durant la baixada cap els estanys Llong i Llat. Aquest camí està indicat just al costat d’un pont de fusta que hi ha uns metres abans d’arribar a l’estany de Vallell. Si seguim el camí que passa per la riba d’aquests dos estanys anirem a reprendre el camí habitual poc abans d’arribar a l’estany Sec (i per tant no ens perdrem la riba de cap estany)